Publicado Febrero 17, 2021
Catalunya Lliure!

Als meua amics catalans que lluiten

per decidir la manera com desitgen viure

Aquest 14 de febrer, en el dia de Sant Valentí (la qual cosa li afegeix una aspecte una mica diferent a aquestes eleccions), a Catalunya va esdevenir, com en un gest d'amor comunitari, l'inevitable i gairebé predictible (enmig d'aquesta Pandèmia): en les eleccions al Parlament de Catalunya els independentistes van superar la línia vermella de el 50% dels vots a favor. Els resultats van ser 74 escons per als independentistes (i no oblidem que la majoria absoluta és de 68), és a dir, 51,40% de vots per als que volen determinar la seva pròpia vida.

Per tant, per primera vegada es supera el 50% de vots independentistes; la qual cosa és realment digne de destacar en aquests temps. I aquests escons es distribueixen de la següent manera: 33 per a ERC, 32 per Junts i 9 per CUP. I, a més, és molt interessant assenyalar que els 3 partits de 'dretes' es van enfonsar completament: el que va passar amb el PP i l'ex-poderós partit de Ciutadans és realment un escandalós fracàs: 3 escons per al PP, 6 per Ciutadans ( i 11 per als Nous feixistes de Vox). I òbviament els partits anomenats d’esquerres que governen en coalició van expressar el seu poder mediàtic, però alhora desvela la seva total estancament: 33 escons per PSOE i 8 per Podem (la asimetria d'aquesta pacte és evident fins i tot a les urnes).

És possible que els analistes no vulguin veure el que és evident en aquestes eleccions catalanes? Independents de dretes o esquerres espanyoles, i europees (fins i tot analistes socialdemòcrates internacionals que hi ha a tot arreu), sembla que no es vol veure el que mostra aquestes eleccions. I quan dic 'analistes' em refereixo a filòsofs, molts d'ells grans amics d'esquerra, als polítics de torn i a tots aquests operadors polítics que literalment 'operen' en els mitjans de comunicació, xarxes socials, etc. Què els passa en les seves anàlisis que no poden veure o no volen veure el que s'expressa en aquestes eleccions?

El que s'expressa és el que anomeno el NosAltres català. I és aquest NosAltres el que no vol veure a Espanya (a Europa penso que ja es veu en part, per mitjà de tot el que s'ha dit contra Espanya i els presos polítics catalans i la manera de fer  'arcaic i ideològic' de la Justícia espanyola, que no es dóna en l'àmbit més enllà d'Espanya). I el que no es vol veure, per una ideologia que subjectiva als espanyols, són almenys 3 moments fonamentals:

1. EL NosAltres català va arribar per quedar-se, passi el que passi i la pròpia Pandèmia ho expressa cada dia més.

2. La Constitució espanyola i el model europeu s’han tornat rancis en la seva estructuració i ja no donen més de si.

I 3. Els mateixos partits independentistes catalans, amb excepció, potser, de la meva estimada CUP, li tenen por a al NosAltres i fan servir als catalans com a vots útils per a després desactivar-se políticament del seus compromisos.

Respecte a 1. No m'agrada parlar de 'poble' per no quedar 'dins' de les xarxes i prejudicis que hi ha contra la Teoria Populista, que trobo, d'altra banda, força encertada en alguns aspectes, però que no pot comprendre del tot l'humà i no ens serveix per a l'anàlisi del que és català, europeu, sud-americà, etc. (Però això és per a un altre moment d'anàlisi crítica). En el concepte de NosAltres puc veure realment un flux humà de teixit sociohistòric que resisteix al traumàtic i repressiu passat i, alhora, obre a Catalunya a alguna cosa per-venir; i que mai es deixa empresonar del tot en el laberint possible. Aquest anarquisme constitutiu dels seus barris i pobles és el més sa per anar generant jovialment i actualitzant aquest mateix teixit sociohistòric. En aquest nosaltres català (aquest NosAltres està més invisibilizar i despontenciat en altres parts d'Espanya i Europa) es pot veure una cosa semblant al fenomen de Xile i la seva revolta que ha portat al país a un Procés Constituent. És a dir, es veu la possibilitat de poder generar un Procés Constituent que des de certa rebel·lia i de tipus anàrquica pacífica pot contagiar a la resta d'espanyols i europeus.

Respecte a 2. El fet català és el major que li pot passar no només a Catalunya sinó a Espanya i a tot Europa (per això mateix li tenen por dels catalans i els reprimeixen). Aquest costat 'animal', no subsumible de ser dominat per cap llei patriarcal, Llei del pare Estat-nació espanyol i europeu no funciona i cau a trossos. Aquesta 'tossuderia' catalana és realment una meravellosa possibilitat per una Espanya que s'enfonsa dia a dia i no solament per la seva Monarquia corrupta i envellida, sinó perquè el Règim del 78 amb una constitució que ja va donar el que havia de fer en una transició eterna, però que ara es va tornar en un mal major, un fàrmac que no solament intoxica Espanya, sinó a l'humà en aquesta diferència mateixa del NosAltres, d'aquesta diferència que el català no està disposat a transir de cap manera. Tot aquest sistema de la 'justícia', dels partits polítics binominals, d'aquestes coalicions d'esquerres i de dretes que es canvien en el poder per ser part 'servil' de la Unió Europea capitalista s'ha vingut totalment baix i la Pandèmia fa visible tot aquest desajust, nyap i militaritzat d'aquesta hisenda espanyola que es resisteix a desaparèixer i que s'obri al segle XXI portant dins seu la sana diferència dels diferencials dels seus teixits sòcio-històrics.

I respecte a 3. És penós com els propis partits catalans funcionen amb les mateixes lògiques que neguen això i usen i abusen dels mateixos catalans. Els fan servir per a les elecció però després desactiven aquest NosAltres perquè ells conduiran políticament el canvi independentista. Això és un error greu, penso que la CUP no fa això. És amb el poble com es realitzen les revoltes. I això a Xile ho sabem molt bé. Els partits polítics Independentistes operen com tots els partits polítics i amb els mateixos vicis. És el poble català el que s'aixeca una i altra vegada en aquesta pandèmia des dels seus baris i els seus pobles per lluitar per la seva llibertat i per ser tractats com a adults i, alhora, millorar les mesures sanitàries per impedir més dolor per a tothom. La Pandèmia ha mostrat el negligent model espanyol i europeu. És el poble català que mobilitza als seus partits i no a l'inrevés. És el poble català que pot generar un Procés Constituent d'alguna cosa nova per a tots els europeus i en això s'ha de destituir els vells valors nihilistes de l'Estat-nació identitari. Per això és el NosAltres dels catalans el que crida a una revolta democràtica. I així poder obrir a Espanya i Europa aquest canvi.

Avui, com en l'1-O, desperto feliç amb aquesta votació catalana i espero que els partits polítics no s'apropiïn d'aquest triomf. I així espero estar amb els catalans a Barcelona repensant un millor destí per a ells des de Catalunya, País Basc, Espanya i Europa.

Avui és temps de festejar i dir-li a tots els partits polítics que la revolució democràtica és necessària per a tothom, perquè allò altre és el vell gatopardisme de sempre i que ja ens té totalment avorrits.

Si Catalunya és lliure ja en les seves determinacions ho serem tots nosaltres en un futur molt proper ...